Quan tenia deu anys em vaig trencar el peroné i vaig estar molt de temps sense ballar.
Mentres em recuperava d'aquella lesió vaig provar a fer patinatge, atletisme i dibuix.
Vaig elegir quedarme amb el dibuix, m'agradava bastant en aquella època, i vaig contunuar dos anys més.
El dibuix sempre em recordava al ball , ja que sempre dibuixava ballarines, tutus, tot el que estava relacionat amb el ball. La veritat era que m'agradava més ballar que dibuixar , però la meva cama encara no estava preparada per tornar a ballar .
Quan vaig començar segon de la eso, em vaig esborrar-me de dibuix, ja que falatava a moltes classes per l'escola. Tot se'm feia molt estrasant així que vaig decidir borrarr-me.
A dia de avui em plantejo tornar a ballar , però tinc por de tornar-me a fer mal, ja que és un esport molt mogut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada