Correu electronic.

De:  nora.bautista@insmontserrat.com
Per a: enric.llorca@sant.andreu.com

Hola!
M' agradaria parlar amb tú sobre una cosa que porto días pensant, aquest poble és molt bonic, i també sé que heu estat fent reformas pel poble, però, no has pensat que tots els nens petits necessiten un parc més modern, segur i bonic?
Crec que a tot Sant Andreu li agradaria un parc nou en el que anar a jugar a les tardes lliures.
Gràcies!

Salutacions: Nora Bautista Carazo.

Organització: B.B.J

Telèfon: 684 755 264

Adreça postal: 08740

Descripció

Alex té 13 anys, va al institut Monserrat Roig, fa teatre i li agrada molt, a vegades surt amb els seus amics i unes altres no surt i es queda en casa jugant a la play. És un jove alt i fort, té el cabell castany, té una cara bonica, té les orelles arrodonides i les galtes rosades, té la boca petita i els llavis fins, les dents són blanques, té el nas fi i petit, té els ulls de color marró i vius, té les celles amples i marrons, té el coll gros, té els braços llargs, té les mans petites, les cames les té llargues i el seu caràcter es agresiu i nervios. A vegades està distret i unes altres està molt atent. A vegades em fa enrabiar perquè em punxa l'estoig i després s'enfada sol, també es sol enfadar amb l'Adrià perque li molesta i després l'Adrià li demana disculpes.

La meva cuina

La meva cuina és petita, el terra es de color gris, les parets són de màrmol, però hi ha una paret que es de color verd, els armaris i la porta són de color fusta clar, hi ha una cafetera, una batedora, hi ha vitroceràmica amb catre fogons, té una nevera amb congelador, té un petit armari on es guarda la fregona, la escombra i recollidor... hi ha molts utensilis,com per exemple culleres, forquilles, ganivets.. molts gots, la taula es de color fusta, la aixeta i la aigüera són platejades i relluents. Aquesta és la meva cuina i m'agrada molt!

la caca

descripció

L’aula d’informàtica es molt gran.Les taules i les cadires són verdes i estan desgastades, hi ha ordinadors casi nous i ven cuidats i també hi ha ordinadors vells i mal cuidats. La pissarra d’escriure es gran i blanca. La porta es de color verd, hi ha un carro d’ordinadors que es gris i vermell. A la paret hi ha fulls de color verd i vermell que són contes de nens i nenes, també hi han molts endolls a la paret, hi ha un pòster que es de la conjugació verbal , les parets són de color verd fluix i verd fort.

Autobiografia

Vaig néixer a l'hospital de Martorell l'any 2006, al principi m'anaven a posar el nom de Carla, però es van donar conta de que en aquella època era molt popular i em van posar Nora. Jo ja tenia una germana que sempre m'ha ajudat molt i m'ha donat molts consells. A P3 vaig fer molts amics, vaig tenir una millor amiga però es va tenir que mudar así que vaig fer més amics, durant més temps vaig fer encara més amics. He viatjat molt, i he fet moltes coses divertides, i en l'institut també he fet moltes coses divertides.

L'amor

Hi havia una vegada un noi que es deia Sebastián, al noi li agradava una noia que es deia Maria José, però mai van sortir junts.

LA BOCA GRAN

- Mamà, mamà, en el col·legi em diuen que tinc la boca molt gran...

- No lis facis cas i porta’m la pala per donar-te de dinar...

Adrià el pedòfil

Hi havia una vegada un nen que es deia Adrià, l'Adrià tenia 13 anys, però encara anava a la guarderia perquè mai no aprovava res, tenia una nòvia perquè se sentia sol, es deia Hermenegilda.
Un dia que tornava a casa es va trobar amb una noia de la seva edat, es deia Anàcleta.
L'adrià es va enamorar d'ella, després de quedar molt amb ella, però, trobava a faltar a l'Hermenegilda. Un dia que l'Anacleta pasava per la guarderia va veure a l'Adrià amb l'Hermenegilda i va obligar a l'Adrià a escollir entre elles dues, va ser la pitjor decisió de la seva vida, va escollir a l'Hermenegilda perquè l'Adrià era un pedòfil.

La mateixa samarreta