El correu electrònic

Per a:: enricllorcaviscaSantAndreu@gmail.com

De: alex.gomez@gmail.com


 Assumpte: Construcció d'un parc d'atraccions


Hola bon dia Enric, em dic Alex i t'envio aquest correu perquè molta gent vol un parc d'atraccions a Sant Andreu de la Barca, com el Tibidabo o el Port aventura, així vindria gent de fora del  poble i ajudaria al comerç i tot allò.

I també et donaré idees per al nom, havia pensat en algo com DiverSab. Però bueno, això ja ho pensaràs tu si t'agrada la idea.

Moltes gràcies per la teva atenció.

Salutacions: Alex Gomez Rodriguez

Organització: A.S.I

Telèfon: 661 628 236

Adreça electrònica: alex.gomez@gmail.com

Adreça postal: 08740

Logo i pàgina web de l'empresa: https://es.wikipedia.org/w/index.php?search=BEBE+JEFAZO&title=Especial%3ABuscar&go=Ir&ns0=1&ns100=1&ns104=1
Instagram: no tinc.
Twitter: alexgomez26
Facebook: no tinc.

Definicions

Auto-Penti : Estri electrònic que et pentina automàticament, és com un casc, i té molta varietat de pentinats per a tots els gustos.

Descripció Adrian Álvarez

L´Adrián Álvarez, té 13 anys, és jove, la seva estatura és baixa, el seu cos és prim i atlètic, perquè fa Karate els dilluns, dimecres i els divendres. Els seus cabells són tenyits i despentinats, mai es pentina. La seva cara és prima, allargada i morena, perquè al estiu va molt a la platja.

Les seves orelles són arrodonides. Les seves galtes són pàl·lides, no té barba, té uns bigotis que sembla ratatouille, la seva boca es petita i riallera, riu molt. Els seus llavis són normals, i les seves dents blanques. El nas el té común, recte. Els seus ulls marrons-verds. i rodons. El seu coll és allargat i llis, els seus braços són prims i forçuts, les seves mans són curtes i fines. Les seves cames són primes, però amb molta força per el Karate.

L'Adrian Alvarez és agradable, amable, alegre i sempre et fa riure.

La meva cuina

La meva cuina es normal, ni molt gran ni molt petita, per entrar, té una porta corredissa i de fusta.
 Només entrar, hi ha vitroceràmica, amb quatre fogons, dos grans i dos petits, i a la paret just a dalt, hi ha un imán on es pengen: les pinces, els cullerots, les culleres de fusta i una espàtula.

A l'esquerra, hi ha l'aigüera, amb l'aixeta, esponges, draps, fregalls i un fairy per rentar els plats i les mans.

A sota, estan els calaixos amb forquilles, ganivets i culleres.

Al costat, hi ha la nevera i el congelador. i al costat de la nevera, un moble amb diferents nivells amb menjar, pots amb sal, piment, sucre. Al altre moble, hi han productes de neteja. i sota els productes de neteja, la rentadora i la secadora.

La caca taca.

L'aula d'informàtica

L’aula d'informàtica és a la planta baixa, es molt amplia, només entrar es veu el carro on es guarden i carreguen els portàtils i la taula on seu el professor.

Hi ha un ordinador per taula, 17 ordinadors i dues taules llargues en mig de l'aula per quan estàs amb els portàtils.

L'aula és molt gran, hi han dos endolls per taula i a les parets hi han poemes escrits pels alumnes per decorar una mica.

També hi ha un armari on es guarden diversos aparells electrònics com els teclats,els ratolins, cables, altaveus...

I per últim,  a una paret, hi ha una capsa on estan el cables d'internet  i el router.

La Autobiografia

Vaig nèixer al hospital Creu Roja el 26 de juny de 2006, al nèixer pesava 4 kg, va ser un part dificil,

als 5 anys, vaig estar a punt de morir, em vaig obrir el cap amb un ferro, només recordo a la meva mare plorant i que em van posar una bufanda per parar la hemorràgia. 

Als 6 anys em vaig apuntar a futbol, però no m'agradava del tot, em vaig esborrar.

Als 7 anys vam adoptar el meu gos, el Rex.

Als 10 anys vaig apuntar-me a una escola de teatre, i em va agradar molt, i continuo anant.

Als 12 anys vaig començar a l'institut Montserrat Roig.

I aquí seguim, amb 13 anys i a 2n. 

Conte petit

 Un escriptor escrivia un conte amb 100 lletres, quan el conte arribava a 100 lletres, el conte acabava.

Un tonto i un cinema

Un noi va al cinema i compra un tiquet , als cinc minuts un altre, als cinc minuts un altre, als cinc minuts un altre...

I el que ven els tiquets li diu: Per què compres tants tiquets?
I el noi li respon: Per què l'home de l'entrada me les trenca!

La classe demoniaca

Manoloman

Hi havia una vegada, un noi que es deia Manolito, que no tenia pares, ni família, ni amics, estava sol.

Però, un dia, anant cap a casa seva, li va picar una serp al peu, es va espantar molt, però, quan es va calmar,

va pensar: "a veure si tindré poders com l' Spider-man", i va riure.

Als dos dies, li feia molt de mal la panxa i les cames. Va descobrir que tenia el superpoder de transformar-se en una serp gegant.

Ara, en Manolito és un superheroi, que atrapa als lladres, i cuida 50 serps a casa seva.