Institut Monserrat Roig

https://forms.gle/kXCdrpxzJLTZwb3H8

El meu amic Marc

Marc és un noi que viu en Europa, Espanya, Barcelona, concretament a Sant Andreu de la barca i va a l'institut Montserrat roig. El Marc el vaig conèixer a principis de primari però no parlaven res i ens caiem molt malament, fins que a sisè de primària els últims dies de classe concretament l'última setmana ens vam posar a parlar d'un videojoc que ens agradaven a tots dos i ens vam fer molts amics.

A ell li agrada el futbol i als videojocs i cada setmana juguem llunys i ens lo passem molt bé, normalment porta xandall, es adolescent de estatura baixa, te el cos atlètic, té el cabells curts, té la cara dolça, no te barba, i té la boca petita,

La meva cuina

La meva cuina es gran i moderna, te dos entrades, una per al pati i l´altre per al passadís, a el altre part de la cuina tenim una mesa, no la utilitzem per menjar perquè ja tenim un altra al menjador o al pati molt mes gran. a el altre costat tenim la nevera gran, al rentaplats, forn, microsondes etc. al terra esta tot posat de parquet. la cosa que mes m´agrada de tota la cuina es al seu color blanc, també les quatre llums que te i en general m´agrada tot. si que es veritat que es mes llarga que ample   .   

El gos

L´aula de informática

L´aula d´informática esta en la primera planta del institut i al altre costat esta la clase de musica. Es una clase que no es molt gran pero a mi me agrada bastan. I a una part de la clase que i a una taula on es senta el profesor i detras es senta el prfesor als altres tres costats hi an ordinadors que no son molt bons pero per al que fem estan be. l'aula d'informàtica hi és el carro 4, on hi ha vint ordinadors, portàtils, un extintor, i un ventilador. I es una clase on se esta molt be

Autobiografia

Marti Castaño Rodriguez. Vaig nàixer el 15 de febrer del 2006, i visc a sant Andreu de la Barca amb la meva mare i Sardanyola amb el meu pare.

Soc un nen que es molt tímid ja de per si i també tenia un problema amb la boca que em costava relacionar-me amb altres nens. Als 5 anys els meus pares es van separar i em va costar una mica de acceptar-lo.

Els nens de la meva classe no es relacionaven molt amb mi sobre tot al segon pati, al del menjador que se anaven tots a jugar a futbol  i a mi no me agradava res al futbol. als 6 anys vaig coneixer a uns dels millors amics que tinc, Pablo, també li costava fer amics, no tan com a mi pero si una mica  asi que vam parlar molt fins a l´institut (també vaig coneixer a altres amics com el Marc, el Xavi, el Pol, el Jonathan etc..)

Al institut em vaig canviar a casa del meu pare a Sardanyola i amb la meva mare a corbera. Com a casa de la meva mare estava a 30min caminat vaig tenir que anar al mateix institut al que anaven tots als meus amic del meu poble, Sant Andreu de la Barca, el problema es que per arribar a casa de la meva mare tenia que anar caminant per la muntanya. El primer any a 1r de ESO em va costar molt pero aquees any 2r de ESO ja em resulta mes senzill

      

      

Tu de que treballes??

-hola (diu el Pedro)

-hola, una pregunta? tu de que treballes?? (diu el Oscar)

-soc bromista (diu el Pedro)

-que fas bromes?? (diu el Oscar)

-no, venc bromo elemental a partir de el bromur potàssic (Diu el Pedro)

-ah perdo, (Diu el Oscar) 

- es broma (Diu el Pedro)

bon dia

  Quant et despertes no tens que preguntar-te com te aniria el dia                             si no com faré un bon dia per a mi

  

El examen

La ferreteria

Hi havia una vegada una família formada per un pare i un nen que vivien en una ferreteria a Roma.

I tot anava bé fins que el pare va tenir una malaltia i va morir. El nen després de 3 dies, es va anar amb els seus avis.

Quan va tenir 16 anys es va anar de casa dels seus avis per anar a la ferreteria del seu pare, aleshores va intentar obrir la porta i estava tancada, als 10 minuts va veure que avia una ventana al altre costat de la ferreteria, la va obrir i es va encontrar dins de la ferreteria, que al costat de un moble hi havia un armari amb una carta que posava:

"Si estàs llegint això, és que ets el meu fill...crec. segurament estàs a la meva ferreteria i com que no hi ha ningú treballant te la volia donar. Si pots veure al moble del teu costat hi ha un calaix, dins del calaix hi ha molts diners els pots utilitzar per dos coses

1: per reconstruir la ferreteria (la millor opció)   ;)   

2: gastar-los per tu

Fes al que vulguis. Molts petons i fins aviat"