Descripció d'un amic

Aquesta es la meva amiga Andrea, es una adolescent que te 13 anys, encara que els farà molt aviat. La seva estatura es mitjana, el seu cos es blanc i prim, amb uns braços prims, mans delicades i unes cames llargues. El mes bonic d'ella son els seus cabells castanys, llisos i llargs, amb celles poblades i gruixudes. La seva cara es molt serena i encara que les seves orelles son punxagudes i divertides, els seus ulls de color blau,  el seu un nas llarg, unes galtes rosades i uns llavis prims, li fan una cara molt dolça.

 Ara explicaré el seu caràcter des de el meu punt de vista. Es molt amable i bona, encara que també es una mica covard, encara que la estim molt i no em molesta. Es molt intel·ligent i em va dir que li agradaria estudiar als EE.UU. i probablement o aconsegueixi.

La cuina de la meva casa

La meva cuina és molt bonica, la seva forma és rectangular i allargada i de color blanc mormol La nevera està al costat dret de la porta, i al costat seu entre armaris està el microones i el forn a vapor, despres van els fogons i la campana extractora, on es fan la majoria de menjars. Al costat tenim el rentaplats, la tossadora i a dalt dos armari, un al costat del altre. Al costat esquerra des de la porta hi ha una taula, amb els tovallons i algunes caixes amb medicaments. I per últim tres escombraries per reciclar.

No més caca al carrer

Autobiografia

El meu nom es Anaïs Gil i vaig néixer al 25/4/2006, a l'hospital de Martorell. Als 3 anys vaig demanar un germà petit, despres de tres anys insistint, els meus pares van fer una petita festa per dir que la meva mare estava embarassada. Amb uns 5 anys i faltant 4 dies per al meu aniversari, vaig veure per primera vegada al meu germà petit i el seu nom es David.

De petita vaig provar molts esports, amb 5-6 anys vaig fer patinatge, amb 7-8 anys va ser el ballet i el funky, al estiu amb 7-8 anys també vaig fer pintura...

Amb 6 anys em vaig canviar d'escola, de l'escola Can Salvi a l'escola Sant Andreu de la Barca.

Fins ara, actualment estudio a l'institut Montserrat Roig i tinc de 13 per a 14 anys. 

La Pantalla

 A la pantalla de l'ordinador surt tot el que tu vulguis, encara que a vegades això no sigui bo del tot.

Una conversació entre ous

-Que li diu un ou a un altre ou "la vida es dura".

Una noticia important.

Què seré de gran.

-Hola, em dic Daniel i tinc 9 anys. Anar a la escola és genial. Quan sigui gran vull ser científic.
Avui vindrà una noia a parlar sobre els òrgans i les seves funcions. Segur que així aprenc més sobre el que vull ser de gran. Mes tard, quan he arribat m'he assegut al meu lloc i he esperat a que la noia arribés. Després de la xerrada he vist que ser científic no és tan guai com jo creia. Ara he descobert que vull ser bomber.