L'aula d'informàtica

L'aula d'informàtica és una aula plena d’ordinadors. On anem normalment amb grup partit, ja que no és una aula molt gran de fet és una aula més petita que les altres.

És una aula que té molt d’eco, ja que no té cap finestra per on pugui sortir el so.

L’aula té una pissarra de retolador i un fi projectar. Les parets són de color verd clar i la porta de color verd fort. Hi ha un munt de cadires, de color verd ,i moltes taules, de color blanc.

Un dels desavantatges que té aquesta classe es que fa molta calor, pel mateix motiu que al eco,fa tanta calor que hi ha  un ventilador a una de les taules del davant.   

L'aula d'informàtica

L’aula informàtica es un aula bastant gran que te molts ordinadors perquè el alumnes pugin fer treballs, també te taules i cadires. El problema que te es que al estiu fa molta calor perquè no hi ha finestres i per aixo hi ha un ventilador per refrescar una mica l'aula. També te una pissarra de retolador i una que es projecta amb el projector on el professor pot explicar moltes coses. Les parets i la porta son verdes. Apart dels ordinadors també hi ha un carro amb ordinadors portàtils que tels pots endur a la classe que tu vulguis obrint el carro amb la clau de consergeria. 

Llegenda urbana

Fa uns cinc anys un noi va anar a una casa abandonada del seu poble. Aquell nen va desapareixer a partir d d' aquell moment. Uns diuen que va morir i altres diuen que segueix alla encara i que espia a la gent que va.
Per a que apareixi el  noi tens que anar a la cas abandonada, te que haberi dues persones només si no no funciona, tens que anar al soterrani apagar les llums, posar un paper enmig de les dues persones i tencar els ulls. tens que esperar dos minuts amb els ulls tancats i cuan obres els ullls veuras una cosa escrita en el paper i ho tens que dir pero ja no es sap res mes que pasa perque ningu s' a atrevit a fer ho.

Llegenda urbanes

Porta circulant segles, adaptant-se als diferents mitjans de transport. Consisteix bàsicament en què una dona fa autoestop a la vora d'una carretera: Un cotxe s'atura i es puja a la part de darrere. A l'arribar a una perillosa corba, la autoestopista adverteix el perill. Quan el vehicle ha superat la corba, la dona ha desaparegut misteriosament. Després, el conductor, o conductor i copilot, s'assabenta que en aquest punt va morir tràgicament una dona. En algunes versions, la passatgera no avisa el perill i el cotxe pateix un accident i moren conductor o passatgers, encara que sempre queda algun supervivent, és clar, per poder explicar la història. Al nostre país la fatídica corba s'ubica al port de la Creu Verda, un pas de muntanya de la serra de Guadarrama, i es diu que hi ha una altra corba amb el seu fantasma al port de Galapagar.

També hi ha variacions en què el autoestopista és un pare angoixat que ha d'arribar com sigui a la llera del seu fill moribund. O ancianes sinistres que anuncien la fi de l'món. De vegades és una núvia vestida de blanc que va morir el dia del seu casament. Vaja, que hi ha versions per a tots els gustos.

Autobiografia

Jonathan Santamaria Navea tinc 12 anys i va néixer el dotze de maig del 2006 (12/6/2006). Actualment jo estic vivint en Sant Andreu de la barca en la província de Barcelona en Espanya. Jo estic estudiant. En el futur vuy estudiar medicina.Els meus hobbies son jugar a la ps4, anar amb els meus amics per ha hi i també estar amb el mòbil.

Jo soc alt, uns 1m64cm soc forçut ,peso uns 60kg, tinc uns cabells castany oscurs i uns ulls marró mel. Soc molt simpàtic, amable, llest  però soc molt tossut i a la vegada molt confiat amb si mateix.

Ariadna Porto

Vaig néixer el 2 de  març del 2006. Amb només tres anys vaig començar a ballar a l'escola del meu poble, Sònia Navarro, a la qual vaig contiunuar cinc anys més.

Quan tenia deu anys em vaig trencar el peroné i vaig estar molt de temps sense ballar.

Mentres em recuperava d'aquella lesió vaig provar a fer patinatge, atletisme i dibuix.
Vaig elegir quedarme amb el dibuix, m'agradava bastant en aquella època, i vaig contunuar dos anys més.

El dibuix sempre em recordava al ball , ja que sempre dibuixava ballarines, tutus, tot el que estava relacionat amb el ball. La veritat era que m'agradava més ballar que dibuixar , però la meva cama encara no estava preparada per tornar a ballar .

Quan vaig començar segon de la eso, em vaig  esborrar-me de dibuix, ja que falatava a  moltes  classes per l'escola. Tot se'm feia molt estrasant així que vaig decidir borrarr-me.

A dia de avui em plantejo tornar a ballar , però tinc por de tornar-me a fer mal, ja que és un esport molt mogut.

L'aula de informàtica

 L’aula de informàtica es molt gran hi ha moltes coses a la classe hi ha ordinadors i moltes persones en aquest lloc hi van per fer treballs , dins de la classe hi ha un pissarra molt gran per que els professors puguin escriure em la pissarra ,hi ha un projector a l’aula de informàtica ,també hi a taules i cadires , l’aula de informàtica hi ha molt internet allí  ,hi ha estufes i ventiladors per que les persones que estiguin dins no tinguin molta calor dins ,i el terra es de color gris perquè la gent no bruti l’aula.

Expulsió

Autobiografia

Em dic Iman Salbi vaig néixer el 29 de juny del 2006 en l´hospital de Martorell tinc 13 anys. Als tres anys vaig començar anar a l´escola , vaig coneixer amics de la meva edat. La meva classe es deia el pollets i eram 21 en la classe, el segon dia em vaig barallar amb un noi que es diu Leo perquè no parava de molestar me i jo li vaig pegar i el hem la va tornar i vam estar aixi tota l´hora asta que va vindre la professora i ens va separar ens va dir que em demanes perdo i jo també. Quan tenia 11 anys vaig coneixer a la meva millor amiga que es diu Carla ella es una noia molt simpàtica , graciosa i amable.

Tinc una por...

Eren les deu de la nit, estic segur que ho vaig sentir , però no ho vaig poder veure,

mai ho puc veure,  però  sentir,  ho sento sempre.

La casa rotas

L’ aula d’ informàtica

L’ aula d’ informàtica

L’ aula d’ informàtica te una porta gran i verda, i el primer que et trobes al entrar per aquesta porta es el carro d’ ordinadors  i al seu costat una pissarra per escriure. Les parets son de color verd fluix i te fitxes d alumnes pegades  , el terra es de color gris amb punts negres i blancs. El sostre es de color blanc, les llums estan pegades al sostre i son allargades.

En mig de l’ aula hi han taules i cadires verds. Als costats hi han taules també de color verd amb ordinadors negres i alguns grisos.

L'autobiografia

El 17 d'abril de 2006 vaig néixer en l'hospital de Martorell. Als dos anys vaig començar a caminar, i als tres anys vaig anar ja llar d'infants vaig conèixer a molts companys i companyes que alguns van començar l'escola amb mi. El primer dia de col.legi quan vaig començar P3 estava molt nerviosa i no coneixia a ningú a partir del primer dia vaig anar coneixent a molta gent que va estar amb mi fins a 6e inclus fins ara a 2ºn. Quan vaig entrar a 1r de la eso no sabia si hem tocaria amb els meus companys i companyes de 6e, estaba molt molt nerviosa i si hem va tocar amb la Iman la meva millor amiga.

L´ordinador adormit

Per què s´apaguen els ordinadors? Perquè tenen son.

Descripció

L’ aula d’ informàtica és molt gran i molt ampli. Nomes obrir la porta el que primer es veu es una habitació molt gran amb dos taules molt grans i una taula petita, que es la de el professor. Si et fixes una mica mes al fons i als costats on estan les parets esta tot cobert per taules i cadires amb ordinadors, ratolins i monitors, les taules son blanques com la pissarra i la pantalla digital. Els ordinadors son casi tots de la mateixa marca, però hi han alguns que son diferents i semblen mes antics, i amb el monitors igual. I a final de la classe hi he un ventilador gegant.  

La classe de 2nE

La meva classe

En la aula de informàtica es molt gran amb molts ordinadors i te un ventilador que es neu perquè fa 4 setmanes no hi havia ventilador les cadires son del color verd molt antigues les cadires hi ha també el aparell del wifi i molts treballs fet per altres nois i dos cartells que posen escriure i pensar.  També hi ha una capsa on tenen ordinador portàtils i la taula del professor es molt gran. També hi ha un pissarra per escriure i explicar coses també te llums per il·luminar la classe es una classe molt bonica.

Descripció de classe

L’ aula d’ informàtica es petita, espaiosa, un aula on a l’ hivern es molt acollidora, però a l’ estiu es insuportable. Hi ha un munt de ordinadors per que els alumnes puguin fer treballs, hi ha una pissarra per que el professor pugui explicar tot el que vulgui.

Hi ha un roter per que funcioni la connexió en els ordinadors, un ventilador per donar una mica d’aire a l' aula. També hi ha taules poder fer classe normal, també mes ordinadors per que puguis emportar-te uns quants per fer classe amb ells i tot aquestes tecnologies que ajuden al professor.  

La meva vida

En el 2015 vaig néixer a Martorell als meus pares em van posar el nom de Ana Álvarez Sánchez .Amb 2 anys vaig caminar. Als 3 anys vaig  anar ya al col·legi al principi sempre plorava perquè no me agradava el col·legi però vaig fer amics i cada vegada m' agradava mes el col·legi cada vegada em feia mes gran fins tenir 5 anys 1m 20 cm i un pes de 19 kg soc petita perquè vaig néixer al desembre i tots eles meus amics son mes grans que jo també. M' agrada anar al carrer amb la meva família però un dia em van detectar càncer i fins ara estic en el hospital m' estic barallant per la vida o la mort .

Tu de que treballes??

-hola (diu el Pedro)

-hola, una pregunta? tu de que treballes?? (diu el Oscar)

-soc bromista (diu el Pedro)

-que fas bromes?? (diu el Oscar)

-no, venc bromo elemental a partir de el bromur potàssic (Diu el Pedro)

-ah perdo, (Diu el Oscar) 

- es broma (Diu el Pedro)

El carrer

El Juan anava caminant pel carrer i es va trobar  una motxilla, la va obrir  i hi havia molt d'or.

9-Llegenda urbana

Ara que ja saps què és una llegenda tradicional, és hora que aprenguis què és una llegenda urbana.

1-Llegeix:
Una llegenda urbana és un neologisme equivalent als mots en català "rumor públic" o "enraonies". Com qualsevol llegenda, es tracta d'històries o contes extravagants o fantàstics, però prou creïbles, vehiculats de boca en boca, adquirint així dades noves i matisos personals de qui ho explica, com si es tractessin de fets reals que van tenir lloc en algun moment i lloc determinats, habitualment dins o en relació amb una gran ciutat. Una característica que les distingeix és que és gairebé impossible trobar un testimoni directe del succés narrat, pel que resulta molt difícil saber si la història és real. Les històries en qüestió reben diverses denominacions per part de qui les expliquen i difonen: hi ha llocs on, per exemple, són anomenades simplement contes. També hi ha qui prefereix catalogar-les com a llegendes a seques, considerant que la seva funció segueix sent la pròpia d'aquest gènere.

2-Mostres de llegendes urbanes: (Recorda que són històries falses)
https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/32085/coneixes/llegenda/urbana/terror/baby/blue/nomes/passa/si/mitjanit/et/tanques/al/lavabo

https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/32093/veritat/sobre/llegenda/urbana/video/satanic/va/terroritzar/adolescents/fa/10/anys


3-Pensa una llegenda urbana que coneguis i filma't explicant-la en català. Caldrà que pugis el vídeo al blog!

El camí

Hi havia una vegada un camí que ningú s' atrevia a passar un dia un noi va pasar i ningu va saber mai res d' ell.

biografia

Amb tan sol 5 anys el noi que  es va trencar un dent perque va anar correns per el pati de casa de aguas lindas,Brasil.
Quan tenia 9 anys es va fer molt de mal perque es va caure de un arbre molt alt i quasi es trenca una cama per la culpa de la caiguda,als 11 anys el isaias va ser el millor jugador de deport de la escola que anava abans a Brasil ,el noi va ser uns de els nens mes selencios de la seva classe.
El nen va ser un bon noi sempre ajudava els altres noi del les altres classe.

Biografia

El membre de la meva família que vaig a descriure es la meva germana que es diu Helena Sanchez .

Va néixer el dia 4 de octubre al any 2006 a Martorell . La Helena viu a Sant Andreu de la barca amb mi i els nostres pares.  Quan tenia 2 anys anava a una guarderia d' on viu després va anar a l' escola i ara mateix esta fent 2  d' eso. Te tretze anys i la seva alçada es menys o menys de 1 metre 56 centímetres i pesa 42 quilos. encara no te feina ni esta casada ni divorciada ni res.

Té el cabell que li arriba per sota de les espatlles i de color marro daurat i els seus ulls son de color verds.

Descripció de la classe d’informàtica

L’aula d’informàtica té moltes taules verdes i blanques ,un carro ple d’ordinadors carregant per el seu proper us i també uns ordinadors millors que han arreglat fa poc i els utilitzem a classe i també hi ha un bon  WI FI. Les parets són verdes i tenen treballs nostres de l’any passat  i el sostre es blanc i té llums que són fluorescents i de vegades n’hi ha un ventilador negre. També hi h una pissarra digital, un misteriós armari blanc a la cantonada de l’aula. I per millorar la seguretat hi ha un extintor vermell a una capsa de metall vermella.

El meu canal

Jo tenia un canal de YouTube però els primers dies em va anar molt bé en una setmana guanyava molts subs.I li deian NewXkore.

Autobiografia

Em dic Hugo, tinc 13 anys , vaig nàixer el 16/08/2006 a un hospital de  Barcelona a les 11: 30 de la nit. Soc un noi ni molt alt, ni molt baixet. Els meus passa temps favorits són: Estar amb els amics, estar amb la família o jugar a videojocs amb amics. Tinc una mascota, que es un hàmster que es diu Harry,es molt afectuós i li agrada que li saquin de la seva gavià. Abans de neixen els meus pares em volien posar Mateo. A l' escola vaig fer molts bons amics i companys de classe.

El gran bosc

Hi havia una vegada una noia sola  en un bosc perduda, peró de cop i volta va vindre el seu amic que li va ajudar a buscar el camí.

Terrorífic

Una vegada en el bosc Pi hi havia una noia terrorífica, tota la gent que passava per allà i la veia no  s'atrevia a dir-li res mai.

bon dia

  Quant et despertes no tens que preguntar-te com te aniria el dia                             si no com faré un bon dia per a mi

  

descripció

L’aula d’informàtica es molt gran.Les taules i les cadires són verdes i estan desgastades, hi ha ordinadors casi nous i ven cuidats i també hi ha ordinadors vells i mal cuidats. La pissarra d’escriure es gran i blanca. La porta es de color verd, hi ha un carro d’ordinadors que es gris i vermell. A la paret hi ha fulls de color verd i vermell que són contes de nens i nenes, també hi han molts endolls a la paret, hi ha un pòster que es de la conjugació verbal , les parets són de color verd fluix i verd fort.

La Autobiografia

Vaig nèixer al hospital Creu Roja el 26 de juny de 2006, al nèixer pesava 4 kg, va ser un part dificil,

als 5 anys, vaig estar a punt de morir, em vaig obrir el cap amb un ferro, només recordo a la meva mare plorant i que em van posar una bufanda per parar la hemorràgia. 

Als 6 anys em vaig apuntar a futbol, però no m'agradava del tot, em vaig esborrar.

Als 7 anys vam adoptar el meu gos, el Rex.

Als 10 anys vaig apuntar-me a una escola de teatre, i em va agradar molt, i continuo anant.

Als 12 anys vaig començar a l'institut Montserrat Roig.

I aquí seguim, amb 13 anys i a 2n. 

Bosc encantat

Autobiografia

Vaig néixer a l'hospital de Martorell l'any 2006, al principi m'anaven a posar el nom de Carla, però es van donar conta de que en aquella època era molt popular i em van posar Nora. Jo ja tenia una germana que sempre m'ha ajudat molt i m'ha donat molts consells. A P3 vaig fer molts amics, vaig tenir una millor amiga però es va tenir que mudar así que vaig fer més amics, durant més temps vaig fer encara més amics. He viatjat molt, i he fet moltes coses divertides, i en l'institut també he fet moltes coses divertides.

8-La llegenda

1.Llegeix aquest article: 
http://llengilitcat.blogspot.com/2017/06/la-llegenda-que-es-origen-com-ens.html

2.Contesta aquestes al teu dossier:

A. Explica amb les teves paraules que és una llegenda i com s’originen.

B. Explica com arriben les llegendes fins als nostres dies?

C. Avui dia, denominem llegendes a persones, equips de futbol, músics... per exemple, podem considerar a Cristiano Ronaldo una llegenda? Per què?

D. Cerca informació de Joan Amades i d’Apel·les Mestres. Esmenta algunes de les seves principals obres.

E. Per què creus que avui dia atribuïm la paraula llegenda a persones, grups de persones, i similars? Raona la teva resposta.

Font: http://llengilitcat.blogspot.com

L'acudit

Els ``memes en català no fan gracies o la gent d'aquesta llent no sap fer. No estic segur.

LA MEVA CLASSE

Autobiografia

Hola, jo em dic isabelly i visc a sant andreu de la barca ,Barcelona jo estudio el institut montserrat roig que esta a prop de la meva casa ,sempre vaig al insti amb el meu germá i avegades vaig amb els meus amics,en aquest institut es molt diferent els altres ,jo soc una noia alta amb els cabells llarg i els meus ulls de color  negre ,la meva classe es molt divertida ,hi ha molt bons companys .

Comportaments estranys

L'aula d'informàtica

L’aula d’informàtica es troba a la planta baixa de l’institut, no té finestres, hi fa molta calor i, com el nom ho diu, té ordinadors portàtils i de torre. L’aula d’informàtica té les parets verdes amb contes que els alumnes van fer l’any passat, i també té un projector.

Hi ha molts professors que utilitzen l’aula d’informàtica per donar una classe diferent a les de sempre, o també per fer un “Kahoot” .

A l’aula d’informàtica hi és el carro 4, on hi ha vint ordinadors portàtils, un extintor, una pissarra i un ventilador.

Finalment vull dir que l’aula d’informàtica és una aula que a mi, personalment, m’agrada i vull que es quedi a l’institut per molts anys més.

Autobiografia

El meu nom es Teo Montero Gàmiz i vaig néixer el 6/7/2006

al hospital de Martorell cinc minuts abans que el meu germà petit que és diu Alex i la veritat és que no ens portem molt bé però es el meu germà i tinc que viure amb ell. No vam anar mai a la llar d’infants i quan vam anar per primer cop a P3, vaig estar molt trist perquè era molt tímid i no tenía amics, ni al meu germà, ni a la meva mare o pare i ho passava malament estant sol, però vaig aconseguir fer molts amics i vaig estar amb ells fins sisè perquè tots els meus amics menys un es van anar a un altre institut però m’ha anat molt bé i mai he repetit ninguna asignatura.

banc

Una vegada quan jo era petit estaba en un banc i el van atracar. Quan estaven atracant, una persona va trucar a ala policia i van venir als 5 minuts i van estar 10 minuts fora fins que es van decidir, van entrar i els van capturar  

·Decepcions·

Hi havia una vegada un nen que volia anar a l'altra punta del mon però després de vint anys no ho va aconseguir, i es va morir.

autobiografia

Em dic Marwan i visc a Sant Andreu de la Barca, tinc 13 anys, vaig neixér el 29/11/2006.
A els deu anys vaig començar a jugar a el futbol peró vaig descobrir que no m'interessava gaire el futbol,ara em dedico a el Kik Boxing,el meu somni es ser un lluitador de Boxeo,tin una germana que es diu ranya i que va a tercer peró la nostra relaco no es massa bona,el meu pare es diu Mohamed i es el propietari de un restaurant i la meva mare es diu Fatima Zohra,estudio a el ins Montserrat roig a el curs de 2n eso

La Pantalla

 A la pantalla de l'ordinador surt tot el que tu vulguis, encara que a vegades això no sigui bo del tot.

·Acudit·

Hi havia un noi tan tan tan baix........ que el cap li olorava a peus ☺

La entrevista.

El examen

Caries

Era un nen de cinc anys i de tant sucre que menjava tenia un munt de caries.

LLIMONES

Que li diu una llimona a un altre?
Tens que prendre mes el sol.

Una conversació entre ous

-Que li diu un ou a un altre ou "la vida es dura".